Imatge de l’Aplec de Penyes de Gelida

Fa dos anys vaig assistir per primera vegada a un Aplec de Penyes, el de Mataró. No sabia ben bé com seria, i la veritat és que em feia cert respecte. Tot i que feia anys que estava a la Penya del meu poble, Cardedeu, no hi havia la costum d’assistir als actes o als aplecs, ja que sempre hi anaven com a representants en Cisco (expresident i fundador de la Penya) i la Carmeta.

Quan vaig començar a tenir contacte amb la FCPE i amb companys d’altres Penyes, tots em van animar a assistir als actes i, sobretot, a l’Aplec. Em deien que m’ho passaria genial, que coneixeria molta gent i que era també una bona excusa per descobrir cada any nous indrets de Catalunya. I així va ser: a partir d’assistir a l’Aplec de Mataró i un any més tard al de Reus, la meva vivència com a perica ha canviat radicalment.

Des de petita sempre he estat una assídua al camp, però ser una penyista és encara millor i t’obre les portes a viure l’Espanyol més globalment: és una manera de viure i d’entendre què significa ser una meravellosa minoria.

Els Aplecs són una excel·lent dosi d’energia blanc i blava. Poder compartir un dia amb gent coneguda, conèixer-ne molta de nova i parlar de com hem vist la temporada i què esperem de la propera. També compartir experiències d’altres Penyes, agafar bones idees, adaptar-les i poder millorar i eixamplar la base social.

I què dir dels programes? Activitats diverses, desfilada de banderes, recepció a l’Ajuntament, esmorzar, dinar, sorteig d’obsequis…què més es pot demanar si a més saps l’esforç, les hores i la passió que hi ha darrera de l’organització d’un Aplec?

Cada poble és singular i especial, i de ben segur el de Gelida ens sorprendrà per com s’han bolcat les entitats i la gent del poble: castellers, bastoners, geganters…tothom i vol ser i això és garantia d’èxit.

El de Gelida serà el meu tercer Aplec i ara em pregunto perquè no vaig començar a anar aplecs molt abans.

Pels que no hi hagueu anat mai, que no us passi com a mi i animeu-vos a anar-hi!